Atenció, que Paquito també parla !

El xicot que ens presideix, Paquito Camps, convoca per sorpresa una roda de premsa per a parlar, ohhh!, del pacte. Tot apunta a que les paraules d'ahir de Rambla només van ser el pròleg del que escoltarem hui. O el PP està histèric, com diuen els agermanats, o tenen molta necessitat d'alçar cortines de fumar per a tapar escàndols com Pilar de la Foradada, Vila-real, Porxinos, etc... Actualitzarem informació tant prompte com la tinguem perquè sembla que la cosa promet.

Avanç de les 18:53: Camps diu que el document programàtic "Compromís pel País Valencià" firmat conjuntament per EU i Bloc és anticonstitucional i antiestatutari. Traducció: progressa la cagalera ppopular.

Actualització definitiva de les 20:46 : Després d'afirmar que el document d'EU i Bloc trenca el model d'estat i que és anticonstitucional i antiestaturari, Camps exigeix a Pla que diga si està d'acord amb tot el que s'afirma en aquest text. Traducció: Camps ha fet el ridícul més espantós i ni es dona compte perque no té talla política. Convocar una roda de premsa quasi urgent per a dir les xorrades que ha dit és carnavalesc. El Compromís no podia haver començat millor, mostrant les vergonyes de qui ja se sent derrotat !

Caram "portavoz"

No han passat ni 24 hores i la dreta que ens governa ja llança míssils contra el pacte. El conseller portavoz, l'inspector d'Hisenda en excedència Visente Rambla, ha comparat aquesta coalició amb Herri Batasuna. Quin goig comprovar com de fotuts i nerviosos estan ja alguns ! Això de dir que la suma de Glòria Marcos i Enric Morera dóna Arnaldo Otegui és de nota. A sota podeu escoltar el tall. Si us dona problemes podeu punxar ací i seleccionar el play.

Compromís pels pèls

L'acord per a concórrer junts a les eleccions que EU i Bloc tenen pràcticament tancat és, no ho dubteu, la pitjor notícia que podia rebre la dreta que ens governa.

Durant mesos, els de Glòria Marcos i Enric Morera han estat jugant amb la paciència i el sentit del ridídul de tots els seus potencials votants. Però l'acord (.doc) ja està ací. Pels pèls, però hi és, i això és el que compta si fixem la vista en el 27 de maig.

És aquest pacte la solució definitiva per enviar el PP a la oposició? No. És només un pas, necessari, però insuficient per si mateix. Ara caldrà treballar per fer-lo creïble, atractiu i electoralment eficaç, la qual cosa passa per aprendre dels molts errors comesos durant el procés negociador.

De moment, la cosa no pinta del tot malament. I dic bé. No pinta malament. Que un sondeig preelectoral (.pdf) del diari de Pedro J. acabe d'afirmar que el PP valencià obtindria el 49,1 % dels vots significa, en realitat, que la dreta continua obsessionada amb desmotivar a l'electorat d'esquerres fent vore que tot el peix està venut. I a sis mesos d'unes eleccions això no s'ho creu ningú. O no s'ho hauria de creure.

Pel que fa als descontents amb aquest pacte que (legítimament) hi haurà tant a EU com al Bloc, només un missatge: el País Valencià es mereix l'intent.

Primeres (i rapidíssimes) reaccions a la blocosfera: EU-BLOC, Pixelades, Malva-rosa Connection, Valencianisme.com, Tirant al Cap, El tripartit valencià, A l'aguait!

Esperpent a Vila-real

El PP de Castelló (i per extensió el de tot el País Valencià) ha fet bons els nostres auguris i aquesta vesprada-nit ha aprofitat la celebració del Ple ordinari de l'Ajuntament de Vila-real per a organitzar un bonic esperpent de desgreuge a l'encara alcalde de la ciutat, el prevaricador Manuel Vilanova.

Diuen les cròniques que al Ple han anat el conseller d'educació i cultura, el rebentaplenaris Alejandro Font de Mora, el vicesecretari regional del PP, voz-de-trueno Ricardo Costa, i el líder indiscutible de la dreta de Castelló, Don-don Carlos Fabra. Al costat de tots ells, un grupet de persones ben cridaneres han completat el club de fans de l'edil Vilanova, el del cotxàs de luxe, segons recordaven ben oportunament a Malva-rosa Conection.

Vist amb calma, l'escena del Ple de Vila-real és una bona mostra més del despreci profund que el PP valencià sent cap a la justícia però, comparant-la amb la ràpida actuació que Matas ha tingut hui mateix per l'escàndol d'Andratx, Camps y sus huestes queden directament a l'altura dels pitjors cacics del XIX.

És penós, però sí, aquesta és la gent que ens governa. I ja ni es molesten en posar-se cap careta.

Un món que s'acaba

Documental imprescindible de 48 minuts sobre la destrucció de La Punta de València. A tornallom, un treball dirigit per Enric Peris i Miguel Castro, narra la lluita per la defensa de l'horta que van mamprendre en comú joves vinguts de la ciutat i els veïns de tota la vida de La Punta.



Anar “a tornallom” és quan els llauradors s’ajunten per a fer feines en comú, hui al camp d’un, demà al de l’altre i així ...

Un prevaricador condemnat en les files del PP valencià

L'alcalde de Vila-real, Manuel Vilanova (PP), és un prevaricador. No ho diguem nosaltres, ho sentencia el Tribunal Suprem, que ha condemnat l'edil a un any i mig de presó i huit d'inhabilitació per consentir a consciència, i fent cas omís de les queixes veïnals, que una empresa ceràmica generara un nivell il.legal de soroll.

En termes polítics, esta decisió judicial suposa un fort colp per a la dreta que ens governa. En primer lloc perquè, entre els molts fronts que tenen oberts als tribunals, no contaven amb este per a res. La sorpresa per ells és majúscula. I, en segon, perquè hauran d'expulsar Vilanova del PP en aplicació del codi ètic del propi partit. Encara que Camps i sus huestes són capaços de tot el contrari, de premiar al condemnat. I si nó, a què ve que en la seua primera reacció el vicepresident del Consell, Víctor Campos, haja dit que tot és inaudit, increïble i injust? Quina comèdia bufa és esta? És que ningú recorda que no és la primera vegada que la justícia posa a Vilanova en el seu lloc? I el mateix alcalde, a què espera per a dimitir per decència política i en compliment de la sentència del Suprem?

Aunque la mona se vista de seda...

La secretària autonòmica de Cultura, la catalana (encara que no ho semble) Concha Gómez, no ha resistit a la vanitat d'aparèixer ben empolainada en una de les revistes de menys interés informatiu de les moltes que es publiquen en esta comunitat-país-regne-regió-rechió de Levante.

Gómez, la gestió política de la qual no és que es caracteritze per una especial brillantor, viu des de fa anys encastada en l'aparell administratiu Ppopular, servint sempre als de dalt de manera dòcil i acrítica, i imposant draconianes condicions als professionals valencians de la cultura que desitgen alguna cosa més que propaganda, propaganda i propaganda

Concha Gómez és la típica fontanera a la qual no li agrada gens ni miqueta que se'n parle d'ella quan es fa un menjador privat al costat del seu despatx de l'Avinguda de Campanar, o quan els seus fillets ixen casualment promocionats cap a l'èxit o el negociet. Lo seu, pel que es veu, és marcar estil i ajuntar-se amb la gente guapa.

A partir d'ara, el fotògraf de Conselleria va a tindre treball extra perque la secretària autonòmica de cultura, al natural, sense aditius, colorants ni conservants -tal com apareix en la foto- és el que és. Aunque la mona se vista de seda...

Així manipula Canal 9

La notícia:

La Comissió Europea anuncia que finançarà amb 120 milions d'euros el transvasament Xúquer-Vinalopó. Segons Brusel.les, el canvi de traçat aprovat l'any passat pel govern socialista s'ajusta a la normativa comunitària ja que "limita els danys mediambientals" en situar la presa de l'aigua prop de la desembocadura del Xúquer (concretament en l'assut de la Marquesa) i no en la meitat del curs del riu.

Les reaccions, segons els teletips d'agència:

- El president la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Juan José Moragues, diu que esta decisió suposa un reconeixement a la política hídrica del govern.
- El conseller d'Infraestructures, José Ramón García Anton, qualifica "d'intolerable" que el ministeri de Medi Ambient enganye a Europa amb el nou traçat.
- La secretaria general del PPCV, Adela Pedrosa, acusa Pla d'usar este transvassament en funció del calendari electoral.
- El PSPV assegura que la decisió de la Unió Europea "deixa en evidència les mentires" de Camps i el PP.
- La Coordinadora d'Esquerra Unida, Glòria Marcos, diu que la decisió de Brusel.les és un "nou colp al Consell".
- La Plataforma Xúquer Viu mostra la seua satisfacció per l'anunci de Brusel.les (comunicat).

La informació que ha emés este migdia Canal 9.

En el sumari:
"EL TRAÇAT MÉS REBUTJAT
La Comissió Europea aprova el nou traçat del Xúquer-Vinalopó proposat pel govern central. Així el transvasament eixiria des de la desembocadura del riu, des de Cullera. Esta alternativa ha sigut sempre rebutjada pels regants del sud de la comunitat. Diuen que els arribarà menys aigua i de pitjor qualitat "

La crònica:

"Els regants alacantins s'han acostat fins a Brussel.les per a defendre el transvasament Xuquer-Vinalopó, en el seu traçat original. Però la Comissió Europea els ha girat l'esquena. Ha donat hui el vist i plau al nou traçat.

[Tall de Giorgios Peroulakis, de la Direcció General de Medi Ambient, dient que "La Comisión considera que la nueva propuesta es más respetuosa con el medio ambiente".]

L'aigua s'agarrarà des de la part baixa del riu Xúquer. Es a dir des de l'assut de la Marquesa i no de Cortes de Pallás com preveia el traçat original.

[Tall de Juan José Moragues dient que "Es un error basar un desenvolupament sostenible en Alacant en un desenvolupament insostenible del Xúquer".]

Això suposarà un sobrecost de 100 milions d'euros més, perquè queden inutilitzades les obres ja fetes a Cortes de Pallàs. Tot, segons els regants alacantins, per obtindre meyns aigua i de menor qualitat.

[Tall d'Andrés Martínez (president dels regants del Vinalopó) dient que "Se pretende dejar seca la provincia de Alicante, se pretende envenenar los campos. Que la provincia de Alicante vaya al furgón de cola. Los usuarios nos vamos a negar aunque se ponga delante el gobierno de España y anunque las autoridades europeas estén ciegas".]

Alacant va eixir al carrer per a reivindicar el traçat original del transvasament, a poc que el govern central el paralitzara. Fins i tot, el Consell celebrà un ple extraordinari per aprovar una resolució, amb els vots del Partit Popular, en defensa d'unes obres, adjudicades, aprovades i executades en un 50 per cent.

[Tall de José Ramón García Antón dient que el Ministeri enganya a Europa.]

Hui també, el govern valencià ha manifestat el seu suport a la Federació de Regants d'Alacant, amb la qual ha signat un conveni a Brussel.les.

Diuen els experts que el nou traçat sols pot transvasar 70 hectòmetres cubics d'aigua, respecte als 80 previstos amb l'anterior. Suposa 30 quilòmetres més de tuberia i 5 tunels més que hauràn de salvar muntayes i la línia fèrria d'Albacete-Alacant. A més, els habitants del Vinalopó, l'Alacantí i la Marina Baixa, unes 600.000 persones, no tindràn l'aigua per al 2008 com estava previst."

La bronca nacionalista s'escampa

En espera que les nostres esquerres valencianistes tinguen a bé dir-nos si finalment serà xiquet o xiqueta, i constatat que Zapatero i Pla no sempre semblen ser del mateix partit, observem com l'únic tripartit realment in pectore cotinua removent les aigües del nacionalisme peninsular.

Després de l'espectacular topada que no cessa entre CiU i ERC ara s'ha sumat una contrastada veu basca. L'exportaveu del PNB al Congrés, Iñaki Anasagasti, ha escrit en el seu blog un demoledor article en què, entre altres coses, compara ERC amb la desapareguda Euzkadiko Ezquerra i acusa els republicans d'estar venent Catalunya al PSOE. Escriu Anasagasti:

"Els qui defineixen la seva identitat ideològica sobre el doble pilar esquerrà i independentista, gaudeixen, sempre, d'amplis avantatges a l'hora de situar-se i actuar al terreny polític. El seu nacionalisme radical els permet criticar als nacionalistes tebis, acusant-los de traïdors i vendepatrias, sense que això els els impedeixi acollir-se a la seva identitat d'esquerres, per entendre's políticament amb partits espanyols (també d'esquerres), sense que el seu ideari es ressenti el més mínim. Perquè són independentistes, però també són d'esquerres. I l'eix de les seves aliances pot ser el nacional, però també pot ser el social. I els dos eixos formen part de la seva identitat política. Això va ocórrer amb molts dels antics Euskadiko Eskerras. Que es van quedar en el PSOE, sense que se'ls alterés el més mínim el color i el gest de la cara. Però la història no va acabar amb ells. N'hi ha d'altres en similar situació que, molt me'n temo, acabaran fent el mateix. El d'ERC és un exemple paradigmàtic d'això que dic".

No cal dir que l'anàlisi de l'exportaveu del PNB al Congrés ha caigut rematadament mal en la cúpula d'Esquerra i en el seu aparell mediàtic. Tant, que el propi Carod ha protagonitzat un gest inusual: contestar el blog d'Anasagasti en roda de premsa. Ara ja només cal que retruque també Cucarella i que explique a Marcos i Morera les virtuts del tripartit.

Perspectives electorals valencianes

Heus ací un excel.lent estudi sobre els sistema polític valencià i les perspectives electorals de cada partit de cara a les eleccions autonòmiques del pròxim 27 de maig. És un treball de més de 80 diapositives, avalat per ACPV, que es presenta en forma de power point i que us aconsellem que no deixeu passar de llarg (molt especialment si esta mateixa vesprada teniu un nou intent negociador).

I ara Porxinos

Del 28 de novembre a l'1 de desembre tindrem nou festival judicial. I ja en van...

El jutjat d'instrucció número 5 de Llíria ha citat a declarar entre eixos dies, i en qualitat d'imputats, a l'alcalde de Riba-roja, Francisco Tarazona (PP), i dos nebots que són també regidors del municipi, per presumpta prevaricació, frau, tràfic d'influències, malversació i atemptat contra el territori en l'aprovació del polèmic PAI de Porxinos, allí on Soler vol construir la futura ciutat esportiva del València C.F com a complement al pilotasso de Mestalla.

La citació l'acaba de confirmar el TSJ del País Valencià i forma part de la investigació que jutges i fiscals estan fent com a conseqüència de la querella presentada per dos regidors socialistes i que tant poc ha agradat al Consell. Els de la plataforma Salvem Porxinos, en canvi, estaran espectants. Com nosaltres, i com tots els qui saben que Marbella no és cap anècdota. Quan podrem disfrutar amb una nova ocurrència del conseller meló d'Alger ?

El decretàs electoral

El soroll que no para de generar l'exasperant festeig que mantenen EU i Bloc està impedint valorar en la seua justa mesura la que pot ser una basa essencial de les esquerres de cara al pròxim 27 de maig: la reforma de la llei electoral valenciana.

Ara mateix, PPCV i PSPV-PSOE mantenen el seu complet desacord sobre els termes d'una modificació que el nou Estatut ha convertit en imperativa. La dreta, tant amiga ella de la participació i la transparència, té malsons quan li parlen de rebaixar la barrera electoral del 5 % fins al 3 %. Els socialistes, tant amics ells de la pluralitat i les minories, fan càbales fantàstiques sobre el seu retorn a la plaça de Manises.

En aquesta situació, si finalment uns i altres no es posaren d'acord sobre els termes de la reforma, el govern de Paquito podria pendre una decisió inèdita i més que controvertida: establir unilateralment i per decret el número de diputats/des a elegir en les eleccions autonòmiques, la seua distribució per circumscripcions, la barrera, etc...

Costa d'imaginar que algú puga recórrer al decretàs com a maganxa per a mantindre's en el poder, però alguns asseguren que la cosa està a punt d'anar per ahí. I costa encara més d'imaginar que això no acabe en els tribunals, decidint-se pel canto d'un duro, a les portes de les eleccions i sota la síndrome de les presidencials nordamericanes de 2000. Hi ha alguns que no podran ser acusats de traïdors perquè ja han avisat.

Pilotassos radiofònics

L'afició valenciana (valencianista i llevantinista) als pilotassos té una deriva que no hauria de passar desapercebuda.

El director de Ràdio 9 (i marit de la regidora de benestar social de València, Marta Torrado) està en la picota informativa per la seua particular concepció de la cosa pública. Jesús Wolstein, que així és diu l'home que en la foto apareix al costat de Pedro García, ha sigut acusat per l'oposició de compatibilitzar el seu càrrec amb els negocis privats. No és la primera vegada que és motiu d'escàndol. En l'Ajuntament de València ho saben bé.

En el currículum professional de Wolstein cal anotar la seua especialització en organitzar concerts de música i similars, cap experiència acreditable en el món de la informació, però sí diversos episodis de manipulació que inclús han arribat als tribunals.

Aquest perfil de publicista fi, unit a la seua incapacitat per amollar una paraula en valencià, no li han impedit accedir a la màxima responsabilitat de l'emissora pública dels valencians. I així està Ràdio 9. Oblidada per l'audiència, sense cap influència social i al centre dels pilotassos mediàtics, com Canal 9.


La setmana de Wolstein en la premsa:
- El PSPV pide el contrato del director de Ràdio 9 tras asesorar al Valencia C.F. por ser incompatible.
- Ràdio 9 afirma ahora que el Valencia C.F. le contrató para la presentación del estadio.
- Los jefes de Deportes y Programas ayudaron a Wolstein a asesorar al Valencia C.F.
- CCOO considera ilegal que Ràdio 9 haya cedido trabajadores al Valencia C.F. y pide los contratos
- La emisora aumenta su déficit y pierde oyentes

Arribar tard

La jutge que instrueix la denúncia contra les obres de l'aeroport de Castelló s'ha quedat ben traquil.la en afirmar que la paralització d'aquests treballs ja no té sentit perquè les conseqüències lessives per al medi ambient ja s'han produït i són irreversibles.

Des de la ingnorància jurídica ens preguntem, si uns presumptes delinqüents han comés un presumpte delicte perque la justícia ha arribat tard, com se'ls pot premiar deixant-los les mans lliures perque continuen actuant de la mateixa manera?

EU de Cabanes està que talla claus, i amb raó. Fabra, mentrestant, no para de pressionar perquè l'aeroport es faça, siga com siga. Un altre exemple de com carregar-se l'entorn i el territori amb el pretext d'una infraestructura suposadament necessària i pitjor executada. Quin pacte social pot justificar la necessitat de construir un nou aeroport a 60 quilòmetres de Manises? No ho entenem.

Ciutadans en 4 minuts i la bronca nacionalista

Gràcies a l'impagable treball que el desanimat Vicent Partal fa a Vilaweb, podem vore un sucós resum d'Albert Balanzà sobre el fenòmen polític de moda: la paradeta de Boadella, Arcadi Espada, Feliz de Azúa, Ivan Tubau i tutti quanti.

L'excitació política catalana, però, no acaba amb la reaparició del lerrouxisme. En l'altre cantó, el del catalanisme, la bronca nacionalista per la repetició del tripartit no cessa: concentracions, cassolades, senyeres de dol a balcons i ara també blocs i més blocs. El que va començar com una protesta al carrer més o menys tímida i/o espontània està multiplicant-se a la xarxa. CiU ha començat molt prompte a fer nous amics. O ERC a perdre-los, depen qui ho mire. Ara, la fractura sembla de xavo.


En conjunt, i vist des del sud, tot queda d'un exòtic que dona que pensar: que s'han tornat bojos, aquests catalans? I nosaltres, mentrestant, amb el pacte sí, pacte no...

Reculada

I jo que ja m'havia fet la il.lusió de saber quants diners assegura ingressar el modest Ricardo Costa, els cotxes que declara la carismàtica Adela Pedrosa, els pisos/cases/xalets que pot tindre escriturats el loquaç Serafín Castellano...

M'havia fet la il.lusió, però va a ser que no. Al PP li esmussa la transparència. En l'últim debat de política general Camps va retar Pla a fer públiques les seues respectives declaracions de béns. El d'Adzaneta d'Albaida va replicar que clar que sí, que cap problema, és més, va pujar l'aposta exigint que la mesura s'eixamplara a tots els càrrecs públics. Per decència. Però els socialistes, que porten setmanes pressionant el PP amb aquest tema, no han aconseguit que la dreta vote a favor en les Corts a la seua proposició de llei sobre la questió. D'això se'n diu reculada.

Ha dit el gran Maluenda, l'incombustible fontaner ppopular, que exigir transparència equival a posar sota sospita a tots els polítics. A tots no, Rafael. Només als qui tenen alguna cosa que amagar-li a la ciutadania, com els Medines, els Hernández Mateos, els Alperis, els Fabres...

I la vergonya, Paquito?

Diuen que els periodistes presents es van encanar, però ben mirat és per a plorar.

Ahir li pregunten al conseller Justo Nieto per l'inminent ingrés en presó de l'exdirector general de l'IVEX, José María Tabares, condemnat pels delictes d'estafa i falsedat documental, i a l'home no se li acut millor idea per a tirar balons fora que dir que a Tabares el van contractar els socialistes. En escoltar-ho, les rialles dels periodistes van ser tant incontenibles com el rubor del seu cap de premsa, que ja és tenint en compte la reconeguda duresa de la seua cara.

Vint-i-quatre hores després, però, el xicon que ens presideix afirma que se "une a la reflexión" de Nieto, és a dir, que enlloc de donar la mínima explicació, opta per fer el ridícul. Definitivament Camps ha perdut la vergonya, i algú hauria de començar ja a elaborar una antologia dels seus disbarats. L'èxit editorial (i/o virtual) és segur.

Un mur innecessari

L'urbanisme desbocat no és l'única amenaça que afecta bona part del territori valencià. La implantació de determinades infraestructures (necessàries sobre el paper) pot convertir-se també en un desastre pel ciutadà si no s'aplica seriosament el publicitadíssim concepte de creixement sostenible.

Tot això vé a tomb del traçat de l'AVE, al seu pas per l'Horta Nord, que ha aprovat el ministeri de Foment d'un govern que es diu d'esquerres. Eixe traçat ha tingut la virtud de provocar les protestes unànimes d'alcaldes de tots els colors polítics, i sort que ho ha fet, perque estem davant d'un despropòsit colossal. Sóc afectat i m'escandalitza el que algú ha decidit en algun llunyà despatx de Madrid.

Construir un mur de les dimessions que exigeix l'Alta Velocitat Ferroviària pel mig d'una comarca densament poblada (i prou ben conservada, de moment) és una barrabassada que no hauria de perpetrar cap govern, menys encara si s'intitula de progressista. Però és que, a més, hi ha alternatives ben vàlides, com unificar les infraestructures per minimitzar el seu impacte, la qual cosa passaria en aquest cas per fer circular l'AVE en paral.lel al by pass, lluny dels nuclis habitats.

La solució és racional, està analitzada i avalada per estudis tècnics, permet la construcció de l'AVE i garanteix el benestar ciutadà. Així doncs, per què no s'ha elegit aquesta opció? Perque no és la més barata. Podrà la pressió social que tot just ara comença canviar les coses? Tant de bo, perque si no hi ha modificacions molt radicals ens estarem carregant tota una comarca barat a una falsa idea de progrés. No exagerem.

EUPV s'enroca

La reelecció de Glòria Marcos com a coordinadora general d'EUPV no és una bona notícia pels partidaris d'un pacte preelectoral entre aquesta formació i el Bloc. Amb plena legitimitat, Marcos ha liderat dins d'EU els sectors més reacis a plantejar unes condicions assumibles pels nacionalistes de cara a un eventual acord. Pasqual Mollà i Josep Bort, els perderors de la novena Assemblea General, plantejàven condicions més pròximes a les demandes del Bloc.

Com que això és un lloc comú sabut per tothom, la conclussió lògica és que EUPV ha decidit mantindre una clara postura de força davant de les pretensions dels nacionalistes, que ara ho tenen més fàcil que ahir per repetir el seu no. Plenament conscient d'això, EUPV ha decidit enrocar-se a costa de consolidar una forta divisió interna que, hores d'ara, resulta complicat predir on pot acabar. Glòria Marcos continua com a coordinadora general de la coalició, però amb apenes el 57 % dels vots.

Em sap greu dir-ho, però Camps, Rita, Fabra, meló d'Alger Pons i tota la resta de la quadrilla tenen hui més motius per sentir-se satisfets i esperançats per la seua futura sort política.

[Actualització de les 21:10. Primeres reaccions crítiques de la bloquesfera nacionalista: Enric Gil, A l'aguait , Vent d Cabylia]

El festeig d'EUPV i BLOC

Seguisc diàriament el festeig entre EUPV i el BLOC a través del blog dels Agermanats, i puc dir que forme part del club dels optimistes congelats.

Desbancar el PP del poder em sembla una urgència tant palmària, que ja he esgotat totes les reserves d'indignació per l'espectacle vist fins ara a l'esquerra del PSPV-PSOE.

El cabàs que he arribat a tindre ha donat pas a un seré convenciment: al remat hi haurà pacte, ni que siga tard i mal, perque l'amenaça de ball de bastons que envolta els nuvis és insuperable. Una altra cosa serà comprovar, el 27 de maig, si l'operació acaba sent un èxit, un fracàs, o ni una cosa ni la contrària.

Mentre arriba eixe moment, el que resulta ara clar és que l'acord està completament lligat al futur polític de Glòria Marcos com a coordinadora general d'EU. Així ho ha triat ella de cara a la novena Assemblea General que la coalició d'esquerres celebra aquest cap de setmana. Per això, i amb tots els respectes per l'autonomia dels delegats/des, espere que Marcos passe a la reserva. Ella no vol l'acord. Jo sí. El País Valencià es mereix tindre l'oportunitat d'acabar amb la gentola que ens governa.

Lerroux torna a Catalunya

De primeries, de les eleccions catalanes m'interessa menys l'artimètica postelectoral que la lletra menuda. Sóc incapaç de saber si es reeditarà un tripartit, si governarà CiU en minoria o si s'estrenarà la sociovergència. No ho sé, ni m'apassiona excessivament la urgent necessitat periodísitca de saber-ho de seguida. En canvi, hi ha un doble fenòmen molt més atractiu per mi des del punt de vista, diguem-ne, intel.lectual. Parle, d'una banda, del dessistiment continu dels electors i, de l'altra, de l'esgotament del model tradicional de partits, l'anomenada partitocracia.

Trobe que l'augment constant de l'abstenció, els vots en blanc i els nuls és un fet que mereix alguna cosa més que boniques i previsibles paraules dels líders polítics. I veig que l'estrena parlamentària de Ciutadans representa, políticament, la tornada de Lerroux a Catalunya, és a dir, el perill de repetir algunes històries tèrboles i convulses.

No m'agrada cap dels dos fenòmens, i menys encara quan provenen de Catalunya, possiblement un dels països políticament més madurs del nostre entorn, çò és, una societat que acostuma a avançar tendències o a marcar camins a altres.

El lerrouxisme, entés com extremat discurs populista que s'alimenta de l'atac demagògic als anomenats nacionalismes perifèrics, té una salut excel.lent al País Valencià: ja fa anys que se'l pot trobar ben còmodament instal.lat en el PPCV. La novetat ara és que Lerroux torna a Catalunya. S'ho han guanyat democràticament. I democràticament caldrà taponar-lo.

[Boadella i companyia només han necessitat 89.567 (el 3,04 % dels vots vàlids emesos) per a obtindre 3 escons. Constate que amb les mateixes regles del joc (una barrera electoral del 3 % i no del 5 % com tenim ací), i uns resultats inclús millors que els obtinguts per Ciutadans, al País Valencià el Bloc Nacionalista estaria en les Corts des de 1999, i UV mai no hauria quedat fora.]