dijous, de novembre 02, 2006

Lerroux torna a Catalunya

De primeries, de les eleccions catalanes m'interessa menys l'artimètica postelectoral que la lletra menuda. Sóc incapaç de saber si es reeditarà un tripartit, si governarà CiU en minoria o si s'estrenarà la sociovergència. No ho sé, ni m'apassiona excessivament la urgent necessitat periodísitca de saber-ho de seguida. En canvi, hi ha un doble fenòmen molt més atractiu per mi des del punt de vista, diguem-ne, intel.lectual. Parle, d'una banda, del dessistiment continu dels electors i, de l'altra, de l'esgotament del model tradicional de partits, l'anomenada partitocracia.

Trobe que l'augment constant de l'abstenció, els vots en blanc i els nuls és un fet que mereix alguna cosa més que boniques i previsibles paraules dels líders polítics. I veig que l'estrena parlamentària de Ciutadans representa, políticament, la tornada de Lerroux a Catalunya, és a dir, el perill de repetir algunes històries tèrboles i convulses.

No m'agrada cap dels dos fenòmens, i menys encara quan provenen de Catalunya, possiblement un dels països políticament més madurs del nostre entorn, çò és, una societat que acostuma a avançar tendències o a marcar camins a altres.

El lerrouxisme, entés com extremat discurs populista que s'alimenta de l'atac demagògic als anomenats nacionalismes perifèrics, té una salut excel.lent al País Valencià: ja fa anys que se'l pot trobar ben còmodament instal.lat en el PPCV. La novetat ara és que Lerroux torna a Catalunya. S'ho han guanyat democràticament. I democràticament caldrà taponar-lo.

[Boadella i companyia només han necessitat 89.567 (el 3,04 % dels vots vàlids emesos) per a obtindre 3 escons. Constate que amb les mateixes regles del joc (una barrera electoral del 3 % i no del 5 % com tenim ací), i uns resultats inclús millors que els obtinguts per Ciutadans, al País Valencià el Bloc Nacionalista estaria en les Corts des de 1999, i UV mai no hauria quedat fora.]

Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

Blogger Vent d Cabylia ha dit...

Crec (i desitge) que no tindran futur polític, però si governa el tripartit i no se'n surten (com ja ha passat), el creixement de C's a costa del PSC (pel seu mal govern) i del PP (per la tirada d'Albert Rivera) pot ser espectacular.

10:18 a. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Jo en canvi crec que eixa "paradeta" serà flor d'un dia per dos raons:

- no poden mantindre de manera indefinida la falsetat ideològica: això de dir que són socialdemocràtres i liberals, quan en realitat són els més apassionats nacionalistes espanyols de l'actual dreta, amb uns dirigents moguts per pur ressentiment.

- el joc parlamentari posarà en evidència les seues mancances.

7:07 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Catalunya té molta influència i marca tendències, és cert. Ara la novetat és C's. Els han intentat boicotejar i silenciar, fins i tot els van agredir físicament pero contra vent i marea han arribat al Parlament. Des de el manifest del 15 de juny de 2005 al CCCB la virulència dels mitjans i l'establishment polític ha sigut ferotge perquè feien por, i el pitjor dels malsons pels nacionalistes s'ha acomplert. Això només és la punta de l'iceberg perquè han arribat per quedar-se. El seu "petit" triomf és el principi del fi del nacionalisme valencià, andalús, de cantabria, etc... i potser a llarg termini farà tontrollar el nacionalisme català, una nova etapa a començat a Catalunya. Adéu!

6:11 a. m.  
Anonymous Albert ha dit...

Cadascú es lliure de somniar el que estime més oportú, anònim anterior. Però una cosa són els somnis i un altra la realitat.

1:56 p. m.  
Anonymous Proudhon ha dit...

Tot indica pereix ser,que un canvi es pot donar. Si pensem que es la fi del nacionalisme valencià, andalús, cantábric, etc. estarem donant l'oportunitat de q s'acompleixca.Recordem les paraules de Joan Fuster; "Som molts els homes del món que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho".

2:43 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici