Lerroux torna a Catalunya

De primeries, de les eleccions catalanes m'interessa menys l'artimètica postelectoral que la lletra menuda. Sóc incapaç de saber si es reeditarà un tripartit, si governarà CiU en minoria o si s'estrenarà la sociovergència. No ho sé, ni m'apassiona excessivament la urgent necessitat periodísitca de saber-ho de seguida. En canvi, hi ha un doble fenòmen molt més atractiu per mi des del punt de vista, diguem-ne, intel.lectual. Parle, d'una banda, del dessistiment continu dels electors i, de l'altra, de l'esgotament del model tradicional de partits, l'anomenada partitocracia.

Trobe que l'augment constant de l'abstenció, els vots en blanc i els nuls és un fet que mereix alguna cosa més que boniques i previsibles paraules dels líders polítics. I veig que l'estrena parlamentària de Ciutadans representa, políticament, la tornada de Lerroux a Catalunya, és a dir, el perill de repetir algunes històries tèrboles i convulses.

No m'agrada cap dels dos fenòmens, i menys encara quan provenen de Catalunya, possiblement un dels països políticament més madurs del nostre entorn, çò és, una societat que acostuma a avançar tendències o a marcar camins a altres.

El lerrouxisme, entés com extremat discurs populista que s'alimenta de l'atac demagògic als anomenats nacionalismes perifèrics, té una salut excel.lent al País Valencià: ja fa anys que se'l pot trobar ben còmodament instal.lat en el PPCV. La novetat ara és que Lerroux torna a Catalunya. S'ho han guanyat democràticament. I democràticament caldrà taponar-lo.

[Boadella i companyia només han necessitat 89.567 (el 3,04 % dels vots vàlids emesos) per a obtindre 3 escons. Constate que amb les mateixes regles del joc (una barrera electoral del 3 % i no del 5 % com tenim ací), i uns resultats inclús millors que els obtinguts per Ciutadans, al País Valencià el Bloc Nacionalista estaria en les Corts des de 1999, i UV mai no hauria quedat fora.]