Palau de les Bufonades

Tinc un amic que no es cansa de repetir que la Generalitat acabarà "regalant" el Palau de les Arts per un euro. En la seua opinió, no hi ha cap administració pública espanyola, i menys encara l'endeutadíssima administració presidida pel "pobre" de Camps, capaç de sostindre els costos de manteniment d'un edifici tan enorme com el que ha dissenyat Santiago Calatrava, als quals cal sumar la mostruositat de recursos econòmics necessaris per alimentar una programació musical de projecció realment internacional com prometen els seus gestors, els dels salaris de luxe que també cal carregar a compte del contribuent.

Jo crec que el meu amic té raó, però només en part. La meua teoria és que la Generalitat no vendrà mai el Palau de les Arts, sinó que arribarà el dia, no massa llunyà, en que les seues encara inacabades instal.lacions intentaran cobrir costos servint d'escenari per a tot tipus de presentacions falleres, congressos o cites empresarials. D'òperes possiblement se'n seguiran programant, però de manera més sincopada i/o extraordinària que regular, amb sentit més snob que sincerament melòman. Si això passa, el Palau de les Arts, que tants sobrecostos pot continuar xuplant-se, complirà un destí ben valencià: el d'esdevindre, ai!, el Palau de les Bufonades. Que s'alce el teló!