Uns Octubre sense Climent

Entenem-nos bé. No estic desitjant-li res mal a l'home. Només em pregunte, i us pregunte, com serien uns Premis Octubre sense Eliseu Climent o, el que és el mateix, què seria d'aquest país sense la persona que des de fa almenys 3 dècades ha estat sempre darrere, per a bé o per a mal, de tot el que algú ha qualificat com l'únic nacionalisme eficaç al País Valencià.

Em pregunte, i us pregunte, què haguera passat si, enlloc de fer activisme socio-cultural gràcies a les subvencions generoses, Climent hagués optat en el seu moment per treballar obertament en política activa a l'estil clàssic, de partit. Dit d'una altra manera: algú s'imagina qui, enlloc de Climent, hauria pogut bastir Tres i Quatre, ACPV, El Temps, els Casals Jaume I, El Segle, la Fundació Ausiàs March...? El País Valencià actual seria millor o pitjor sense tot això, però amb un Eliseu Climent-polític professional des de fa dècades?

Repassant l'impressionant currículum del de Llombai, sóc dels valencians que, per temperament, mai no m'he conformat amb la idea ja clàssica segons la qual si Climent no haguera existit caldria haver-lo inventat. Tampoc no em satisfà, sense més, l'apel.latiu de virrei, i menys encara la de simple vividor del catalanisme. Tot això són etiquetes simplificadores que només contenen una part de veritat. La que ara més ens interessa, just quan Climent estrena orgullós l'edifici històric d'El Siglo, és la que encara no està escrita, però que en algun moment caldrà començar a fer. No és hora ja?