Acadèmics electors

Que mal aspecte que té la cosa! Si ho he entés bé, el tema és que demà divendres els 21 membres de l'AVL estan convocats, per segona vegada en un mes, a renovar la junta directiva de la institució. En la primera oportunitat, la presidenta (ex-diputada del PP) i el vicepresident (ex-regidor del PSPV-PSOE) , tots dos en funcions, van empatar a 9 vots.

D'aquell enfrontament orgànic Josep Palomero va eixir amb la idea que l'un i l'altra estàven descartats, "socarrats", que la solució era buscar un/a candidat/a de consens. Però mira per on, Ascensió Figueres, que fa pocs mesos va pegar l'espantà de dir que s'ho deixava definitivament, farta del desgast personal i les pressions del seu propi partit, insisteix ara en repetir candidatura de totes totes. Sembla que el PP es nega a caminar cap a la necessària despolitització d'una Acadèmia que encara no ha complit amb el seu principal (i potser únic) objectiu: apartar el valencià de la batalla partidista. I això és molt mal presagi. Si és cert que Emili Casanova representa la solució, tant de bo que els acadèmics electors ho encerten. No ens podem permetre el luxe que el foc lingüístic revife per a deler del secessionisme analfabet. A Palau ho hauríen de tindre això ben claret, però el xicot que ens presideix cada vegada fa més por que una tronà.