Del Roig al Blau

Les màquines, úniques culpables

2006-12-05T14:29:00.000+01:00

En un exercici d'ingènua generositat hem callat fins ara sobre la pífia del Palau de les Bufonades. Esperàvem amb candeletes les explicacions oficials sobre què ha passat i el PP valencià, fidel a si mateix, no ens ha defraudat.

Han tardat tres dies en donar algun descàrrec. No han permés que els mitjans de comunicació accediren a l'interior del Palau per vore la cosa amb els seus propis ulls (la fotografia que us mostrem l'ha enviada hui la Generalitat). I la versió definitiva és que l'única responsabilitat, segons el conseller dels sobrecostos Gerardo Camps, s'ha de buscar en un error mecànic. Les màquines, les culpables. A més, els únics que es mereixen ser críticats, segons Rita Barberà, són els socialistes per encabotar-se en demanar explicacions sobre l'accident i exigir una comissió d'investigació, com en la desgràcia del metro.

Bé, poden dir tots els pretextos que vullguen però el més significatiu és que, com més va més, el Consell de Camps dóna la impressió oberta d'estar gafat. Ja res no els ix redó. Els esclaten problemes de manera imprevista i en el lloc i moment més impensable. L'escarni polític de la seua executòria està donant pas al desconcert ppopular. Signes de la fi d'un cicle polític? Tant de bo.

[Actualització de les 17:45. Malva-rosa Connection ofereix una detallada crònica sobre les ombres de la versió oferida pels consellers Camps i Font de Mora.]

Silenci verd

2006-12-01T18:22:00.000+01:00

Comprovat per enèsima vegada el que són capaços de fer, resulta un honor ser silenciats pel monstre mediàtic del que Paquito abusa com a gabinet personal de premsa.

Escola Valenciana és una de tantes organitzacions que mai no apareix en la tele que paguem tots. El seu delicte, en aquesta ocasió, organitzar un congrés sobre sostenibilitat en el qual s'ha posat de manifest un altra fita en la qual els valencians som pioners gràcies a las huestes ppopulars: la cimentació accelerada del litoral i bona part del nostre territori. Una vegada més, Vilaweb li dona una lliçó de periodisme a Motes. Objectiu, per altra part, ben fàcil d'aconseguir.

En fi, que ens sumem a la proposta dels Agermanats i i ens oferim a col.laborar en el grup internàutic de vigilància de Canal 9 que proposen a Pixelades.

Atenció, que Paquito també parla !

2006-11-30T17:27:00.000+01:00

El xicot que ens presideix, Paquito Camps, convoca per sorpresa una roda de premsa per a parlar, ohhh!, del pacte. Tot apunta a que les paraules d'ahir de Rambla només van ser el pròleg del que escoltarem hui. O el PP està histèric, com diuen els agermanats, o tenen molta necessitat d'alçar cortines de fumar per a tapar escàndols com Pilar de la Foradada, Vila-real, Porxinos, etc... Actualitzarem informació tant prompte com la tinguem perquè sembla que la cosa promet.

Avanç de les 18:53: Camps diu que el document programàtic "Compromís pel País Valencià" firmat conjuntament per EU i Bloc és anticonstitucional i antiestatutari. Traducció: progressa la cagalera ppopular.

Actualització definitiva de les 20:46 : Després d'afirmar que el document d'EU i Bloc trenca el model d'estat i que és anticonstitucional i antiestaturari, Camps exigeix a Pla que diga si està d'acord amb tot el que s'afirma en aquest text. Traducció: Camps ha fet el ridícul més espantós i ni es dona compte perque no té talla política. Convocar una roda de premsa quasi urgent per a dir les xorrades que ha dit és carnavalesc. El Compromís no podia haver començat millor, mostrant les vergonyes de qui ja se sent derrotat !

Caram "portavoz"

2006-11-29T17:29:00.000+01:00

No han passat ni 24 hores i la dreta que ens governa ja llança míssils contra el pacte. El conseller portavoz, l'inspector d'Hisenda en excedència Visente Rambla, ha comparat aquesta coalició amb Herri Batasuna. Quin goig comprovar com de fotuts i nerviosos estan ja alguns ! Això de dir que la suma de Glòria Marcos i Enric Morera dóna Arnaldo Otegui és de nota. A sota podeu escoltar el tall. Si us dona problemes podeu punxar ací i seleccionar el play.

Compromís pels pèls

2006-11-28T16:14:00.000+01:00

L'acord per a concórrer junts a les eleccions que EU i Bloc tenen pràcticament tancat és, no ho dubteu, la pitjor notícia que podia rebre la dreta que ens governa.

Durant mesos, els de Glòria Marcos i Enric Morera han estat jugant amb la paciència i el sentit del ridídul de tots els seus potencials votants. Però l'acord (.doc) ja està ací. Pels pèls, però hi és, i això és el que compta si fixem la vista en el 27 de maig.

És aquest pacte la solució definitiva per enviar el PP a la oposició? No. És només un pas, necessari, però insuficient per si mateix. Ara caldrà treballar per fer-lo creïble, atractiu i electoralment eficaç, la qual cosa passa per aprendre dels molts errors comesos durant el procés negociador.

De moment, la cosa no pinta del tot malament. I dic bé. No pinta malament. Que un sondeig preelectoral (.pdf) del diari de Pedro J. acabe d'afirmar que el PP valencià obtindria el 49,1 % dels vots significa, en realitat, que la dreta continua obsessionada amb desmotivar a l'electorat d'esquerres fent vore que tot el peix està venut. I a sis mesos d'unes eleccions això no s'ho creu ningú. O no s'ho hauria de creure.

Pel que fa als descontents amb aquest pacte que (legítimament) hi haurà tant a EU com al Bloc, només un missatge: el País Valencià es mereix l'intent.

Primeres (i rapidíssimes) reaccions a la blocosfera: EU-BLOC, Pixelades, Malva-rosa Connection, Valencianisme.com, Tirant al Cap, El tripartit valencià, A l'aguait!

Esperpent a Vila-real

2006-11-27T23:11:00.000+01:00

El PP de Castelló (i per extensió el de tot el País Valencià) ha fet bons els nostres auguris i aquesta vesprada-nit ha aprofitat la celebració del Ple ordinari de l'Ajuntament de Vila-real per a organitzar un bonic esperpent de desgreuge a l'encara alcalde de la ciutat, el prevaricador Manuel Vilanova.

Diuen les cròniques que al Ple han anat el conseller d'educació i cultura, el rebentaplenaris Alejandro Font de Mora, el vicesecretari regional del PP, voz-de-trueno Ricardo Costa, i el líder indiscutible de la dreta de Castelló, Don-don Carlos Fabra. Al costat de tots ells, un grupet de persones ben cridaneres han completat el club de fans de l'edil Vilanova, el del cotxàs de luxe, segons recordaven ben oportunament a Malva-rosa Conection.

Vist amb calma, l'escena del Ple de Vila-real és una bona mostra més del despreci profund que el PP valencià sent cap a la justícia però, comparant-la amb la ràpida actuació que Matas ha tingut hui mateix per l'escàndol d'Andratx, Camps y sus huestes queden directament a l'altura dels pitjors cacics del XIX.

És penós, però sí, aquesta és la gent que ens governa. I ja ni es molesten en posar-se cap careta.

Un món que s'acaba

2006-11-27T11:58:00.000+01:00

Documental imprescindible de 48 minuts sobre la destrucció de La Punta de València. A tornallom, un treball dirigit per Enric Peris i Miguel Castro, narra la lluita per la defensa de l'horta que van mamprendre en comú joves vinguts de la ciutat i els veïns de tota la vida de La Punta.

Anar “a tornallom” és quan els llauradors s’ajunten per a fer feines en comú, hui al camp d’un, demà al de l’altre i així ...

Un prevaricador condemnat en les files del PP valencià

2006-11-25T03:27:00.000+01:00

L'alcalde de Vila-real, Manuel Vilanova (PP), és un prevaricador. No ho diguem nosaltres, ho sentencia el Tribunal Suprem, que ha condemnat l'edil a un any i mig de presó i huit d'inhabilitació per consentir a consciència, i fent cas omís de les queixes veïnals, que una empresa ceràmica generara un nivell il.legal de soroll.

En termes polítics, esta decisió judicial suposa un fort colp per a la dreta que ens governa. En primer lloc perquè, entre els molts fronts que tenen oberts als tribunals, no contaven amb este per a res. La sorpresa per ells és majúscula. I, en segon, perquè hauran d'expulsar Vilanova del PP en aplicació del codi ètic del propi partit. Encara que Camps i sus huestes són capaços de tot el contrari, de premiar al condemnat. I si nó, a què ve que en la seua primera reacció el vicepresident del Consell, Víctor Campos, haja dit que tot és inaudit, increïble i injust? Quina comèdia bufa és esta? És que ningú recorda que no és la primera vegada que la justícia posa a Vilanova en el seu lloc? I el mateix alcalde, a què espera per a dimitir per decència política i en compliment de la sentència del Suprem?

Aunque la mona se vista de seda...

2006-11-22T17:14:00.000+01:00

La secretària autonòmica de Cultura, la catalana (encara que no ho semble) Concha Gómez, no ha resistit a la vanitat d'aparèixer ben empolainada en una de les revistes de menys interés informatiu de les moltes que es publiquen en esta comunitat-país-regne-regió-rechió de Levante.

Gómez, la gestió política de la qual no és que es caracteritze per una especial brillantor, viu des de fa anys encastada en l'aparell administratiu Ppopular, servint sempre als de dalt de manera dòcil i acrítica, i imposant draconianes condicions als professionals valencians de la cultura que desitgen alguna cosa més que propaganda, propaganda i propaganda

Concha Gómez és la típica fontanera a la qual no li agrada gens ni miqueta que se'n parle d'ella quan es fa un menjador privat al costat del seu despatx de l'Avinguda de Campanar, o quan els seus fillets ixen casualment promocionats cap a l'èxit o el negociet. Lo seu, pel que es veu, és marcar estil i ajuntar-se amb la gente guapa.

A partir d'ara, el fotògraf de Conselleria va a tindre treball extra perque la secretària autonòmica de cultura, al natural, sense aditius, colorants ni conservants -tal com apareix en la foto- és el que és. Aunque la mona se vista de seda...

Així manipula Canal 9

2006-11-21T16:30:00.000+01:00

La notícia:

La Comissió Europea anuncia que finançarà amb 120 milions d'euros el transvasament Xúquer-Vinalopó. Segons Brusel.les, el canvi de traçat aprovat l'any passat pel govern socialista s'ajusta a la normativa comunitària ja que "limita els danys mediambientals" en situar la presa de l'aigua prop de la desembocadura del Xúquer (concretament en l'assut de la Marquesa) i no en la meitat del curs del riu.

Les reaccions, segons els teletips d'agència:

- El president la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Juan José Moragues, diu que esta decisió suposa un reconeixement a la política hídrica del govern.
- El conseller d'Infraestructures, José Ramón García Anton, qualifica "d'intolerable" que el ministeri de Medi Ambient enganye a Europa amb el nou traçat.
- La secretaria general del PPCV, Adela Pedrosa, acusa Pla d'usar este transvassament en funció del calendari electoral.
- El PSPV assegura que la decisió de la Unió Europea "deixa en evidència les mentires" de Camps i el PP.
- La Coordinadora d'Esquerra Unida, Glòria Marcos, diu que la decisió de Brusel.les és un "nou colp al Consell".
- La Plataforma Xúquer Viu mostra la seua satisfacció per l'anunci de Brusel.les (comunicat).

La informació que ha emés este migdia Canal 9.

En el sumari:
"EL TRAÇAT MÉS REBUTJAT
La Comissió Europea aprova el nou traçat del Xúquer-Vinalopó proposat pel govern central. Així el transvasament eixiria des de la desembocadura del riu, des de Cullera. Esta alternativa ha sigut sempre rebutjada pels regants del sud de la comunitat. Diuen que els arribarà menys aigua i de pitjor qualitat "

La crònica:

"Els regants alacantins s'han acostat fins a Brussel.les per a defendre el transvasament Xuquer-Vinalopó, en el seu traçat original. Però la Comissió Europea els ha girat l'esquena. Ha donat hui el vist i plau al nou traçat.

[Tall de Giorgios Peroulakis, de la Direcció General de Medi Ambient, dient que "La Comisión considera que la nueva propuesta es más respetuosa con el medio ambiente".]

L'aigua s'agarrarà des de la part baixa del riu Xúquer. Es a dir des de l'assut de la Marquesa i no de Cortes de Pallás com preveia el traçat original.

[Tall de Juan José Moragues dient que "Es un error basar un desenvolupament sostenible en Alacant en un desenvolupament insostenible del Xúquer".]

Això suposarà un sobrecost de 100 milions d'euros més, perquè queden inutilitzades les obres ja fetes a Cortes de Pallàs. Tot, segons els regants alacantins, per obtindre meyns aigua i de menor qualitat.

[Tall d'Andrés Martínez (president dels regants del Vinalopó) dient que "Se pretende dejar seca la provincia de Alicante, se pretende envenenar los campos. Que la provincia de Alicante vaya al furgón de cola. Los usuarios nos vamos a negar aunque se ponga delante el gobierno de España y anunque las autoridades europeas estén ciegas".]

Alacant va eixir al carrer per a reivindicar el traçat original del transvasament, a poc que el govern central el paralitzara. Fins i tot, el Consell celebrà un ple extraordinari per aprovar una resolució, amb els vots del Partit Popular, en defensa d'unes obres, adjudicades, aprovades i executades en un 50 per cent.

[Tall de José Ramón García Antón dient que el Ministeri enganya a Europa.]

Hui també, el govern valencià ha manifestat el seu suport a la Federació de Regants d'Alacant, amb la qual ha signat un conveni a Brussel.les.

Diuen els experts que el nou traçat sols pot transvasar 70 hectòmetres cubics d'aigua, respecte als 80 previstos amb l'anterior. Suposa 30 quilòmetres més de tuberia i 5 tunels més que hauràn de salvar muntayes i la línia fèrria d'Albacete-Alacant. A més, els habitants del Vinalopó, l'Alacantí i la Marina Baixa, unes 600.000 persones, no tindràn l'aigua per al 2008 com estava previst."

La bronca nacionalista s'escampa

2006-11-21T02:29:00.000+01:00

En espera que les nostres esquerres valencianistes tinguen a bé dir-nos si finalment serà xiquet o xiqueta, i constatat que Zapatero i Pla no sempre semblen ser del mateix partit, observem com l'únic tripartit realment in pectore cotinua removent les aigües del nacionalisme peninsular.

Després de l'espectacular topada que no cessa entre CiU i ERC ara s'ha sumat una contrastada veu basca. L'exportaveu del PNB al Congrés, Iñaki Anasagasti, ha escrit en el seu blog un demoledor article en què, entre altres coses, compara ERC amb la desapareguda Euzkadiko Ezquerra i acusa els republicans d'estar venent Catalunya al PSOE. Escriu Anasagasti:

"Els qui defineixen la seva identitat ideològica sobre el doble pilar esquerrà i independentista, gaudeixen, sempre, d'amplis avantatges a l'hora de situar-se i actuar al terreny polític. El seu nacionalisme radical els permet criticar als nacionalistes tebis, acusant-los de traïdors i vendepatrias, sense que això els els impedeixi acollir-se a la seva identitat d'esquerres, per entendre's políticament amb partits espanyols (també d'esquerres), sense que el seu ideari es ressenti el més mínim. Perquè són independentistes, però també són d'esquerres. I l'eix de les seves aliances pot ser el nacional, però també pot ser el social. I els dos eixos formen part de la seva identitat política. Això va ocórrer amb molts dels antics Euskadiko Eskerras. Que es van quedar en el PSOE, sense que se'ls alterés el més mínim el color i el gest de la cara. Però la història no va acabar amb ells. N'hi ha d'altres en similar situació que, molt me'n temo, acabaran fent el mateix. El d'ERC és un exemple paradigmàtic d'això que dic".

No cal dir que l'anàlisi de l'exportaveu del PNB al Congrés ha caigut rematadament mal en la cúpula d'Esquerra i en el seu aparell mediàtic. Tant, que el propi Carod ha protagonitzat un gest inusual: contestar el blog d'Anasagasti en roda de premsa. Ara ja només cal que retruque també Cucarella i que explique a Marcos i Morera les virtuts del tripartit.

Perspectives electorals valencianes

2006-11-20T03:55:00.000+01:00

Heus ací un excel.lent estudi sobre els sistema polític valencià i les perspectives electorals de cada partit de cara a les eleccions autonòmiques del pròxim 27 de maig. És un treball de més de 80 diapositives, avalat per ACPV, que es presenta en forma de power point i que us aconsellem que no deixeu passar de llarg (molt especialment si esta mateixa vesprada teniu un nou intent negociador).

I ara Porxinos

2006-11-17T17:41:00.000+01:00

Del 28 de novembre a l'1 de desembre tindrem nou festival judicial. I ja en van...

El jutjat d'instrucció número 5 de Llíria ha citat a declarar entre eixos dies, i en qualitat d'imputats, a l'alcalde de Riba-roja, Francisco Tarazona (PP), i dos nebots que són també regidors del municipi, per presumpta prevaricació, frau, tràfic d'influències, malversació i atemptat contra el territori en l'aprovació del polèmic PAI de Porxinos, allí on Soler vol construir la futura ciutat esportiva del València C.F com a complement al pilotasso de Mestalla.

La citació l'acaba de confirmar el TSJ del País Valencià i forma part de la investigació que jutges i fiscals estan fent com a conseqüència de la querella presentada per dos regidors socialistes i que tant poc ha agradat al Consell. Els de la plataforma Salvem Porxinos, en canvi, estaran espectants. Com nosaltres, i com tots els qui saben que Marbella no és cap anècdota. Quan podrem disfrutar amb una nova ocurrència del conseller meló d'Alger ?

El decretàs electoral

2006-11-16T18:20:00.000+01:00

El soroll que no para de generar l'exasperant festeig que mantenen EU i Bloc està impedint valorar en la seua justa mesura la que pot ser una basa essencial de les esquerres de cara al pròxim 27 de maig: la reforma de la llei electoral valenciana.

Ara mateix, PPCV i PSPV-PSOE mantenen el seu complet desacord sobre els termes d'una modificació que el nou Estatut ha convertit en imperativa. La dreta, tant amiga ella de la participació i la transparència, té malsons quan li parlen de rebaixar la barrera electoral del 5 % fins al 3 %. Els socialistes, tant amics ells de la pluralitat i les minories, fan càbales fantàstiques sobre el seu retorn a la plaça de Manises.

En aquesta situació, si finalment uns i altres no es posaren d'acord sobre els termes de la reforma, el govern de Paquito podria pendre una decisió inèdita i més que controvertida: establir unilateralment i per decret el número de diputats/des a elegir en les eleccions autonòmiques, la seua distribució per circumscripcions, la barrera, etc...

Costa d'imaginar que algú puga recórrer al decretàs com a maganxa per a mantindre's en el poder, però alguns asseguren que la cosa està a punt d'anar per ahí. I costa encara més d'imaginar que això no acabe en els tribunals, decidint-se pel canto d'un duro, a les portes de les eleccions i sota la síndrome de les presidencials nordamericanes de 2000. Hi ha alguns que no podran ser acusats de traïdors perquè ja han avisat.

Pilotassos radiofònics

2006-11-15T18:12:00.000+01:00

L'afició valenciana (valencianista i llevantinista) als pilotassos té una deriva que no hauria de passar desapercebuda.

El director de Ràdio 9 (i marit de la regidora de benestar social de València, Marta Torrado) està en la picota informativa per la seua particular concepció de la cosa pública. Jesús Wolstein, que així és diu l'home que en la foto apareix al costat de Pedro García, ha sigut acusat per l'oposició de compatibilitzar el seu càrrec amb els negocis privats. No és la primera vegada que és motiu d'escàndol. En l'Ajuntament de València ho saben bé.

En el currículum professional de Wolstein cal anotar la seua especialització en organitzar concerts de música i similars, cap experiència acreditable en el món de la informació, però sí diversos episodis de manipulació que inclús han arribat als tribunals.

Aquest perfil de publicista fi, unit a la seua incapacitat per amollar una paraula en valencià, no li han impedit accedir a la màxima responsabilitat de l'emissora pública dels valencians. I així està Ràdio 9. Oblidada per l'audiència, sense cap influència social i al centre dels pilotassos mediàtics, com Canal 9.

La setmana de Wolstein en la premsa:
- El PSPV pide el contrato del director de Ràdio 9 tras asesorar al Valencia C.F. por ser incompatible.
- Ràdio 9 afirma ahora que el Valencia C.F. le contrató para la presentación del estadio.
- Los jefes de Deportes y Programas ayudaron a Wolstein a asesorar al Valencia C.F.
- CCOO considera ilegal que Ràdio 9 haya cedido trabajadores al Valencia C.F. y pide los contratos
- La emisora aumenta su déficit y pierde oyentes

Arribar tard

2006-11-13T17:38:00.000+01:00

La jutge que instrueix la denúncia contra les obres de l'aeroport de Castelló s'ha quedat ben traquil.la en afirmar que la paralització d'aquests treballs ja no té sentit perquè les conseqüències lessives per al medi ambient ja s'han produït i són irreversibles.

Des de la ingnorància jurídica ens preguntem, si uns presumptes delinqüents han comés un presumpte delicte perque la justícia ha arribat tard, com se'ls pot premiar deixant-los les mans lliures perque continuen actuant de la mateixa manera?

EU de Cabanes està que talla claus, i amb raó. Fabra, mentrestant, no para de pressionar perquè l'aeroport es faça, siga com siga. Un altre exemple de com carregar-se l'entorn i el territori amb el pretext d'una infraestructura suposadament necessària i pitjor executada. Quin pacte social pot justificar la necessitat de construir un nou aeroport a 60 quilòmetres de Manises? No ho entenem.

Ciutadans en 4 minuts i la bronca nacionalista

2006-11-10T01:09:00.000+01:00

Gràcies a l'impagable treball que el desanimat Vicent Partal fa a Vilaweb, podem vore un sucós resum d'Albert Balanzà sobre el fenòmen polític de moda: la paradeta de Boadella, Arcadi Espada, Feliz de Azúa, Ivan Tubau i tutti quanti.

L'excitació política catalana, però, no acaba amb la reaparició del lerrouxisme. En l'altre cantó, el del catalanisme, la bronca nacionalista per la repetició del tripartit no cessa: concentracions, cassolades, senyeres de dol a balcons i ara també blocs i més blocs. El que va començar com una protesta al carrer més o menys tímida i/o espontània està multiplicant-se a la xarxa. CiU ha començat molt prompte a fer nous amics. O ERC a perdre-los, depen qui ho mire. Ara, la fractura sembla de xavo.

En conjunt, i vist des del sud, tot queda d'un exòtic que dona que pensar: que s'han tornat bojos, aquests catalans? I nosaltres, mentrestant, amb el pacte sí, pacte no...

Reculada

2006-11-09T16:55:00.000+01:00

I jo que ja m'havia fet la il.lusió de saber quants diners assegura ingressar el modest Ricardo Costa, els cotxes que declara la carismàtica Adela Pedrosa, els pisos/cases/xalets que pot tindre escriturats el loquaç Serafín Castellano...

M'havia fet la il.lusió, però va a ser que no. Al PP li esmussa la transparència. En l'últim debat de política general Camps va retar Pla a fer públiques les seues respectives declaracions de béns. El d'Adzaneta d'Albaida va replicar que clar que sí, que cap problema, és més, va pujar l'aposta exigint que la mesura s'eixamplara a tots els càrrecs públics. Per decència. Però els socialistes, que porten setmanes pressionant el PP amb aquest tema, no han aconseguit que la dreta vote a favor en les Corts a la seua proposició de llei sobre la questió. D'això se'n diu reculada.

Ha dit el gran Maluenda, l'incombustible fontaner ppopular, que exigir transparència equival a posar sota sospita a tots els polítics. A tots no, Rafael. Només als qui tenen alguna cosa que amagar-li a la ciutadania, com els Medines, els Hernández Mateos, els Alperis, els Fabres...

I la vergonya, Paquito?

2006-11-08T16:12:00.000+01:00

Diuen que els periodistes presents es van encanar, però ben mirat és per a plorar.

Ahir li pregunten al conseller Justo Nieto per l'inminent ingrés en presó de l'exdirector general de l'IVEX, José María Tabares, condemnat pels delictes d'estafa i falsedat documental, i a l'home no se li acut millor idea per a tirar balons fora que dir que a Tabares el van contractar els socialistes. En escoltar-ho, les rialles dels periodistes van ser tant incontenibles com el rubor del seu cap de premsa, que ja és tenint en compte la reconeguda duresa de la seua cara.

Vint-i-quatre hores després, però, el xicon que ens presideix afirma que se "une a la reflexión" de Nieto, és a dir, que enlloc de donar la mínima explicació, opta per fer el ridícul. Definitivament Camps ha perdut la vergonya, i algú hauria de començar ja a elaborar una antologia dels seus disbarats. L'èxit editorial (i/o virtual) és segur.

Un mur innecessari

2006-11-08T00:04:00.000+01:00

L'urbanisme desbocat no és l'única amenaça que afecta bona part del territori valencià. La implantació de determinades infraestructures (necessàries sobre el paper) pot convertir-se també en un desastre pel ciutadà si no s'aplica seriosament el publicitadíssim concepte de creixement sostenible.

Tot això vé a tomb del traçat de l'AVE, al seu pas per l'Horta Nord, que ha aprovat el ministeri de Foment d'un govern que es diu d'esquerres. Eixe traçat ha tingut la virtud de provocar les protestes unànimes d'alcaldes de tots els colors polítics, i sort que ho ha fet, perque estem davant d'un despropòsit colossal. Sóc afectat i m'escandalitza el que algú ha decidit en algun llunyà despatx de Madrid.

Construir un mur de les dimessions que exigeix l'Alta Velocitat Ferroviària pel mig d'una comarca densament poblada (i prou ben conservada, de moment) és una barrabassada que no hauria de perpetrar cap govern, menys encara si s'intitula de progressista. Però és que, a més, hi ha alternatives ben vàlides, com unificar les infraestructures per minimitzar el seu impacte, la qual cosa passaria en aquest cas per fer circular l'AVE en paral.lel al by pass, lluny dels nuclis habitats.

La solució és racional, està analitzada i avalada per estudis tècnics, permet la construcció de l'AVE i garanteix el benestar ciutadà. Així doncs, per què no s'ha elegit aquesta opció? Perque no és la més barata. Podrà la pressió social que tot just ara comença canviar les coses? Tant de bo, perque si no hi ha modificacions molt radicals ens estarem carregant tota una comarca barat a una falsa idea de progrés. No exagerem.

EUPV s'enroca

2006-11-05T20:20:00.001+01:00

La reelecció de Glòria Marcos com a coordinadora general d'EUPV no és una bona notícia pels partidaris d'un pacte preelectoral entre aquesta formació i el Bloc. Amb plena legitimitat, Marcos ha liderat dins d'EU els sectors més reacis a plantejar unes condicions assumibles pels nacionalistes de cara a un eventual acord. Pasqual Mollà i Josep Bort, els perderors de la novena Assemblea General, plantejàven condicions més pròximes a les demandes del Bloc.

Com que això és un lloc comú sabut per tothom, la conclussió lògica és que EUPV ha decidit mantindre una clara postura de força davant de les pretensions dels nacionalistes, que ara ho tenen més fàcil que ahir per repetir el seu no. Plenament conscient d'això, EUPV ha decidit enrocar-se a costa de consolidar una forta divisió interna que, hores d'ara, resulta complicat predir on pot acabar. Glòria Marcos continua com a coordinadora general de la coalició, però amb apenes el 57 % dels vots.

Em sap greu dir-ho, però Camps, Rita, Fabra, meló d'Alger Pons i tota la resta de la quadrilla tenen hui més motius per sentir-se satisfets i esperançats per la seua futura sort política.

[Actualització de les 21:10. Primeres reaccions crítiques de la bloquesfera nacionalista: Enric Gil, A l'aguait , Vent d Cabylia]

El festeig d'EUPV i BLOC

2006-11-03T05:48:00.000+01:00

Seguisc diàriament el festeig entre EUPV i el BLOC a través del blog dels Agermanats, i puc dir que forme part del club dels optimistes congelats.

Desbancar el PP del poder em sembla una urgència tant palmària, que ja he esgotat totes les reserves d'indignació per l'espectacle vist fins ara a l'esquerra del PSPV-PSOE.

El cabàs que he arribat a tindre ha donat pas a un seré convenciment: al remat hi haurà pacte, ni que siga tard i mal, perque l'amenaça de ball de bastons que envolta els nuvis és insuperable. Una altra cosa serà comprovar, el 27 de maig, si l'operació acaba sent un èxit, un fracàs, o ni una cosa ni la contrària.

Mentre arriba eixe moment, el que resulta ara clar és que l'acord està completament lligat al futur polític de Glòria Marcos com a coordinadora general d'EU. Així ho ha triat ella de cara a la novena Assemblea General que la coalició d'esquerres celebra aquest cap de setmana. Per això, i amb tots els respectes per l'autonomia dels delegats/des, espere que Marcos passe a la reserva. Ella no vol l'acord. Jo sí. El País Valencià es mereix tindre l'oportunitat d'acabar amb la gentola que ens governa.

Lerroux torna a Catalunya

2006-11-02T01:46:00.000+01:00

De primeries, de les eleccions catalanes m'interessa menys l'artimètica postelectoral que la lletra menuda. Sóc incapaç de saber si es reeditarà un tripartit, si governarà CiU en minoria o si s'estrenarà la sociovergència. No ho sé, ni m'apassiona excessivament la urgent necessitat periodísitca de saber-ho de seguida. En canvi, hi ha un doble fenòmen molt més atractiu per mi des del punt de vista, diguem-ne, intel.lectual. Parle, d'una banda, del dessistiment continu dels electors i, de l'altra, de l'esgotament del model tradicional de partits, l'anomenada partitocracia.

Trobe que l'augment constant de l'abstenció, els vots en blanc i els nuls és un fet que mereix alguna cosa més que boniques i previsibles paraules dels líders polítics. I veig que l'estrena parlamentària de Ciutadans representa, políticament, la tornada de Lerroux a Catalunya, és a dir, el perill de repetir algunes històries tèrboles i convulses.

No m'agrada cap dels dos fenòmens, i menys encara quan provenen de Catalunya, possiblement un dels països políticament més madurs del nostre entorn, çò és, una societat que acostuma a avançar tendències o a marcar camins a altres.

El lerrouxisme, entés com extremat discurs populista que s'alimenta de l'atac demagògic als anomenats nacionalismes perifèrics, té una salut excel.lent al País Valencià: ja fa anys que se'l pot trobar ben còmodament instal.lat en el PPCV. La novetat ara és que Lerroux torna a Catalunya. S'ho han guanyat democràticament. I democràticament caldrà taponar-lo.

[Boadella i companyia només han necessitat 89.567 (el 3,04 % dels vots vàlids emesos) per a obtindre 3 escons. Constate que amb les mateixes regles del joc (una barrera electoral del 3 % i no del 5 % com tenim ací), i uns resultats inclús millors que els obtinguts per Ciutadans, al País Valencià el Bloc Nacionalista estaria en les Corts des de 1999, i UV mai no hauria quedat fora.]

Feixisme, curt i ras

2006-10-30T15:51:00.000+01:00

No li pegueu més voltes. Mai no havia estat tant clar.

L'actitud que mantenen el president del Valencia CF, el president Camps i el conseller meló d'Alger a propòsit dels múltiples negocis urbanístico-inmobiliaris que s'estan promovent amb el pretext del futbol es diu FEIXISME. Comprovar-ho provoca ois, però de res no serveix enganyar-se. Feixisme, curt i ras.

Motivats

2006-10-27T00:01:00.000+02:00

Divendres toca música. Us presentem el rock mestís de Zebda, un grup de Tolosa de Llenguadoc format en 1985 i integrat pet set músics nascuts a l'altra banda dels Pirineus però d'origen magribí. Zebda, que en àrab vol dir mantequilla, beu dels sons tradicionals del nord d'Àfrica i de França per a fer cançons amb arrels també de reggae, rap, raï i ska. La peça triada es diu "Motivés", el cant dels partisans.

Una de vídeos... musicals

2006-10-26T03:05:00.000+02:00

Juli Esteve anuncia l'estrena esta nit a Info TV d'un documental de 75 minuts sobre Fabra Carreres, Carlos. Hi ha expectació. Nosaltres també el vorem, perque no ens volem imaginar, ni remotament, cap estranya maniobra d'última hora sobre "la tele que naix del fracàs de Canal 9" (.pdf) per intentar impedir la difussió d'un treball audiovisual que no pot dibuixar cap perfil amable de l'ex-amic de Vicente Vilar, l'autor, ja sabeu, de "La banda del tuerto".

Però mentre arriben els xics de l'Esteve, qui està que no para és Xiquetalemany. Havia anunciat que s'ho deixava estar, però res més lluny de la realitat. Les seues últimes creacions incorporen, entre altres, el Palau de les Arts. Us estalviem la búsqueda al youtube.

Misteri eclesial

2006-10-25T02:40:00.000+02:00

Sorprén el limitat interés informatiu que desperta el relleu en l'arquebisbat de València. Agustín García Gasco, l'home que va depurar al bisbe Rafael Sanus pel seu sentit de la dignitat, hauria d'estar jubilat de facto donat que ja fa més de huit mesos que va complir els 75 anys, edat preceptiva per a retirar-se segons els usos i costums de la jerarquia catòlica. A més, el festival mundial de les famílies, pretext que alguns van donar per a justificar la lentitud en el recanvi, és ja història passada, excepte pel que fa a saber quants diners ha costat tot (Monsenyor PP guarda zelosament la informació). Així les coses, resulta evident que el Vaticà s'està prenent el seu temps per a decidir què fa, la qual cosa resultava previsible. Viuen en part d'això. D'administrar sigilosament el sentit de l'oportunitat. El que ja no ho és tant de previsible, o almenys a nosaltres no ens ho sembla, és el quasi silenci social que envolta la substitució d'un dels representants més ultraconservadors i conflictius de l'església espanyola. Què ens estaran preparant els de les sotanes? Misteri eclesial, por terrenal.

Palau de les Bufonades

2006-10-24T00:37:00.000+02:00

Tinc un amic que no es cansa de repetir que la Generalitat acabarà "regalant" el Palau de les Arts per un euro. En la seua opinió, no hi ha cap administració pública espanyola, i menys encara l'endeutadíssima administració presidida pel "pobre" de Camps, capaç de sostindre els costos de manteniment d'un edifici tan enorme com el que ha dissenyat Santiago Calatrava, als quals cal sumar la mostruositat de recursos econòmics necessaris per alimentar una programació musical de projecció realment internacional com prometen els seus gestors, els dels salaris de luxe que també cal carregar a compte del contribuent.

Jo crec que el meu amic té raó, però només en part. La meua teoria és que la Generalitat no vendrà mai el Palau de les Arts, sinó que arribarà el dia, no massa llunyà, en que les seues encara inacabades instal.lacions intentaran cobrir costos servint d'escenari per a tot tipus de presentacions falleres, congressos o cites empresarials. D'òperes possiblement se'n seguiran programant, però de manera més sincopada i/o extraordinària que regular, amb sentit més snob que sincerament melòman. Si això passa, el Palau de les Arts, que tants sobrecostos pot continuar xuplant-se, complirà un destí ben valencià: el d'esdevindre, ai!, el Palau de les Bufonades. Que s'alce el teló!

Uns Octubre sense Climent

2006-10-23T01:22:00.000+02:00

Entenem-nos bé. No estic desitjant-li res mal a l'home. Només em pregunte, i us pregunte, com serien uns Premis Octubre sense Eliseu Climent o, el que és el mateix, què seria d'aquest país sense la persona que des de fa almenys 3 dècades ha estat sempre darrere, per a bé o per a mal, de tot el que algú ha qualificat com l'únic nacionalisme eficaç al País Valencià.

Em pregunte, i us pregunte, què haguera passat si, enlloc de fer activisme socio-cultural gràcies a les subvencions generoses, Climent hagués optat en el seu moment per treballar obertament en política activa a l'estil clàssic, de partit. Dit d'una altra manera: algú s'imagina qui, enlloc de Climent, hauria pogut bastir Tres i Quatre, ACPV, El Temps, els Casals Jaume I, El Segle, la Fundació Ausiàs March...? El País Valencià actual seria millor o pitjor sense tot això, però amb un Eliseu Climent-polític professional des de fa dècades?

Repassant l'impressionant currículum del de Llombai, sóc dels valencians que, per temperament, mai no m'he conformat amb la idea ja clàssica segons la qual si Climent no haguera existit caldria haver-lo inventat. Tampoc no em satisfà, sense més, l'apel.latiu de virrei, i menys encara la de simple vividor del catalanisme. Tot això són etiquetes simplificadores que només contenen una part de veritat. La que ara més ens interessa, just quan Climent estrena orgullós l'edifici històric d'El Siglo, és la que encara no està escrita, però que en algun moment caldrà començar a fer. No és hora ja?

Sempre ens quedarà l'humor

2006-10-22T12:35:00.000+02:00

La penúltima creació de xiquetalemany.

Guanyar no sé quan guanyarem, però almenys d e riure anirem servits.

Odioses comparacions

2006-10-21T02:01:00.000+02:00

Odioses, però inevitables. Ens referim a la cursa electoral catalana i el reflexe, poc o molt, que hi puga tindre al sud de l'Ebre. Si a partir del 2-N es reedita un tripartit presidit per Montilla, qui li traurà més suc ací? El PP, per allò de l'espantall anticatalanista amanit de sopa de lletres? O les forces d'esquerra, si és que al remat són capaces de traslladar a l'electorat valencià que el canvi és possible sumant com els catalans? El dubte m'assalta després de vore les dos hores de debat televisiu en directe entre els 5 caps de cartell catalans. Quina enveja de polítics! Ja els voldria jo a tots, a tots sense excepció, al País Valencià. Joan Saura enlloc de Glòria Marcos, Josep Piqué per compte de Francisco Camps, Josep-Lluís Carod-Rovira o Artur Mas (pel cas tant hi fa) en substitució d'Enric Morera. I el mateix José Montilla de recanvi de Joan Ignasi Pla. Ara, posats a bescanviar "cromos", el primer de tots hauria de ser importar la professionalitat de TV3 i exportar la propaganda provinciana de l'actual Canal 9. La vanitat de Josep Cuní sempre serà més suportable que la xuleria de Lluís Motes. I la sàtira política de Polònia, un luxe que algun dia potser també podrem perpetrar els valencians per salud democràtica.

Tradició + Qualitat = Modernitat

2006-10-20T01:48:00.000+02:00

A la Marina Alta, lluitant per fer-se un forat en això de la música, hi ha una gent encabotada en normalitzar la dolçaina. Es diuen Dolçtab i les seues credencials són "Infusió", un disc amb 7 temes clàssics dels més diversos estils que ells versionen de manera inclassificable. Fan fusió de jazz, amb dolçaina, i el resultat impacta. Us deixe una mostra, la Muixeranga. I no és passió de país, si nó de música.

Varela diu

2006-10-20T00:39:00.000+02:00

Un dels més influents representants de la bloquesfera espanyola, Juan Varela, ha begut d'aquest modest bloc per a fer un interessant repàs a certs episodis recents del periodisme valencià i les seues relacions amb el poder popular. Que Varela cite Del Roig al Blau quan encara no hem cumplit ni una setmana de vida ens ompli de satisfacció, per què negar-ho?. D'això se'n diu arribar i moldre. I ens dóna raons suficients per a perseverar en la idea de seguir il.lustrant-nos amb les opinions sobre el periodisme que el Molt Honorable ha exposat en la inauguració del "evento" que continua celebrant-se a València fins dissabte. "Importante tarea la del periodista y la de los medios de comunicación porque tienen que cultivar con la información, todos los días, el espíritu de los ciudadanos para seguir construyendo sociedades libres, abiertas y plurales”. Boniques i buides paraules de Camps que ni l'audiència allí present no s'ha cregut. Per a que continue pagant-los el viatge i l'hotel a València!

Acadèmics electors

2006-10-19T01:46:00.000+02:00

Que mal aspecte que té la cosa! Si ho he entés bé, el tema és que demà divendres els 21 membres de l'AVL estan convocats, per segona vegada en un mes, a renovar la junta directiva de la institució. En la primera oportunitat, la presidenta (ex-diputada del PP) i el vicepresident (ex-regidor del PSPV-PSOE) , tots dos en funcions, van empatar a 9 vots.

D'aquell enfrontament orgànic Josep Palomero va eixir amb la idea que l'un i l'altra estàven descartats, "socarrats", que la solució era buscar un/a candidat/a de consens. Però mira per on, Ascensió Figueres, que fa pocs mesos va pegar l'espantà de dir que s'ho deixava definitivament, farta del desgast personal i les pressions del seu propi partit, insisteix ara en repetir candidatura de totes totes. Sembla que el PP es nega a caminar cap a la necessària despolitització d'una Acadèmia que encara no ha complit amb el seu principal (i potser únic) objectiu: apartar el valencià de la batalla partidista. I això és molt mal presagi. Si és cert que Emili Casanova representa la solució, tant de bo que els acadèmics electors ho encerten. No ens podem permetre el luxe que el foc lingüístic revife per a deler del secessionisme analfabet. A Palau ho hauríen de tindre això ben claret, però el xicot que ens presideix cada vegada fa més por que una tronà.

Monolingüe pessebre masclista més enllà de la M-30

2006-10-18T01:38:00.000+02:00

Benvolgut/da congressista:
Et supose informat/da de les aclaridores polèmiques prèvies que han envoltat aquesta cita que ara comença, en particular de l'àcid debat que han mantingut Juan Varela, per una banda, i l’organitzador delegat del "evento", Fernando Jáuregui, per una altra. El primer, recorde’m-ho, ha informat que la Generalitat ha pagat a bloggers a canvi de publicita r el Congrés. El segon ha replicat queixant-se de les suspicàcies ètiques.
A més d’aquesta controvèrsia sobre els perills de barrejar polítics, diners públics, periodistes i bloggers, és possible, estimat/da congressista, que tingues també alguna noció sobre com els organitzadors d'aquest "sarao" (el Consell, el PPCV en última instància) practiquen diàriament el “Nuevo Periodismo” a través dels informatius de Canal 9 i Ràdio 9. En aquest sentit, no dubtem que el president de la FAPE, Fernando González Urbaneja, aprofitarà l’ocasió per a complementar les seues declaracions de juliol passat sobre la influència “intrusa, avasalladora y dominadora” dels governs autonòmics en els mitjans de comunicació. Urbaneja té a Burjassot matèria per a diversos doctorats.
Ara bé, com que vens de fóra, del que no t’imaginem massa ben informat/da és de l’última lliçó sobre deontologia professional impartida per un alt càrrec de la direcció regional dels populars valencians, el Sr. Enrique Crespo.
Recentment, l'associació professional del informadors d’ací ha tingut la ingenua ocurrència de reivindicar el dret dels periodistes valencians a poder formular-li preguntes al president Camps en les convocatòries oficials de premsa. I la resposta d'aquest lúcid responsable públic ha sigut qualificar-los de "sectaris" i "radicals". De moment, cap altre càrrec del PPCV, del propi Consell, o dels organitzadors d’aquest “Congreso Internacional”, no han desautoritzat el Sr. Crespo, de la qual cosa es dedueix que faries bé en pensar-te dos vegades si et convé formular preguntes als nostres governants. Ja veus com se les gasten. Poca broma.
Amb tot, tinc l'obligació d’informar-te que, encara que t’hàgen pogut pagar amb diners públics el viatge en avió fins a València, l'hotel i dos menjars, en realitat t’han enganyat. I ho lamente. Ací les innovacions són permanents, i l’última moda periodística, sens dubte pionera, consisteix en organitzar, gratis total, rodes de premsa a Venècia. Això sí que és un pessebre! En canvi, si repassem el perfil mitjà dels ponents elegits per a vindre a València (i exceptuant casos com el de Dan Gillmor) el que han organitzat ací sembla només una excursioneta perquè alguns periodistes que treballen a Madrid isquen de la M-30 a distraure's una estona en Levante, on sempre fa bon oratge, i, de retruc, perquè els presidents que no volen contestar preguntes de la premsa puguen fer-se una altra foto muda per a l'àlbum pre-electoral.

Atentament.

Postdata per a Paula:
Només un parell de detalls. El primer: bé està que l'arraconat Decàleg d'Ares del Maestre sobre l´ús del valencià en la Generalitat haja posat en evidència la hipocresia política d'Esteban González Pons, però que tota la informació d'aquest "festival" estiga en castellà, i només en castellà, ja és de nota.
I segon detall: entre els quasi 70 ponents que contempla el programa del “evento” només apareix una periodista, Pepa Bueno (TVE). Compendràs, sent dona, que tot això fa molt mal de vore. Aquest “Nuevo Periodismo” que tants diners ens costa que promocioneu té també un tuf a masclisme que tomba d’esquenes. I això és l'últim que li faltava.

La justícia és torta

2006-10-17T00:48:00.000+02:00

En abril, l'encara secretari autonòmic de justícia, Fernando de Rosa, va visitar a Torrevella les obres d'ampliació del Palau de Justícia de la ciutat. En aquella ocasió, de Rosa, gran amic d'organitzar-li (al PP i/o al Consell) comissions d'experts per vigilar les investigacions sobre corrupció que impulsa el fiscal en cap del TSJ, Ricard Cabedo, no va tindre cap inconvenient en elogiar el seu company de partit i alcalde de Torrevella, Pedro Angel Hernández Mateo, imputat judicial per un presumpte cas de tràfic d'influències i també per un suposat delicte de prevaricació derivat de pagaments de factures sense consignació pressupostària.

El ben cert és que no és la primera vegada que, des de les seues responsabilitats públiques, de Rosa critica directament el fiscal en cap. Com també és cert que nosaltres no l'hem escoltat mai censurar els càrrecs públics que, com Hernández Mateo, aconsegueixen plusvàlues de 5,2 milions d'euros en singulars operacions de compravenda de terrenys. Segur que com a jurista de Rosa defensa el principi que la justícia és cega. El problema, però, és que alguns la desitgen torta.

[Malva-Rosa Connection: De vuelta con los ojos como platos]

Un divan per a l'esquerra

2006-10-16T08:11:00.000+02:00

Una altra cosa encara no la sabem, però el que sí resulta evident és que estem davant d'un llibre oportú. Ximo Ferrandis, qui fa 20 anys aprenia a Bellaterra que un periodista que no pregunta no és periodista, publica en Edicions Bromera 264 pàgines en què es pregunta el que ara mateix es pregunta tot el món: Per què té tanta importància la pròxima convocatòria electoral? Quines són les estratègies de cada partit polític per a acarar les eleccions? Què ha passat amb el valencianisme polític els últims anys? Existeix un debat ideològic amagat darrere de les picabaralles internes dels partits? El llibre es titula "L'esquerra al sofà", i no 'Un divan per a l'esquerra' com proposaríem alguns. Es presenta dijous que vé, a les 7 i mitja de la vesprada, en el Jardí Botànic de València, on intervindran, entre altres, Ramón Lapiedra i Diego Gómez. Queda dit. Per cert, Enric Morera ja s'ho ha apuntat a l'agenda. Hi anirà també Glòria Marcos? Preguntarà algú dels dos?

ConfidencialVAL

2006-10-15T15:42:00.000+02:00

La classe política catalana inicia la campanya electoral excitada per un documental convergent que ha tingut la virtud de no deixar indiferent ningú. Heus ací un esbós de guió perquè els creadors del projectat tripartit valencià puguen fer el seu propi ConfidencialVAL.

1.-Introducció: Lerma, un xic sense sang en les venes.
2.-Zaplana versus Maruja Sánchez.
3.-Pacto del pollo amb fórceps.
4.-Canal PPou
5.-Demolicions UV, a preu de saldo.
6.-PSPV: es busca candidat.
7.-Pax Zaplana.
8.-Camps hereta.
9.-Ball de bastons al PP.
10.-Motícies intoxica .
11.- L'Estatut del Levante asfaltat i assedegat.
12.- El mut de Camps busca la beatificació.
13.- Corrupció? Quina corrupció? Què és això?

Per llegir-ne més:
Idees per ficar-hi el PP en el DVD de CiU
El tripartit agafa una emprenyada de mil dimonis pel DVD de CiU
"ConfidencialCAT", segons Saül Gordillo

Foto fixa

2006-10-15T13:45:00.000+02:00

A set mesos de les eleccions autonòmiques, l'atonia social és generalitzada. No es detecta cap pulsió de canvi. La política valenciana sembla, des de fa anys, una foto fixa. La dreta espanyola hegemonitza tots els espais públics i ofega qualsevol àmbit sòlid de disidència. Els socialistes es deixen portar, sense empenta, ni ganes de tindre-la, pel que sembla. I la resta de partits, perduts en el laberint del pacte/no pacte, no alcen el gat d'un rabo. Molt hauran de canviar les coses perque al maig de 2007 Camps quede a l'atur polític. Paciència.